L'ONOMATOPEIA, EL SO DEL CÒMIC!
ARRIBAR I PLOURE - XOF PER TU
Continuem la seqüència del còmic
En aquesta entrada podreu descobrir el món de les ONOMATOPEIES.
En el terreny dels sons o dels crits dels animals, cada llengua puja les escales com vol. Els gossos francesos fan ouah; els anglesos, woof (o bow-wow); els alemanys, wuff wuff; els italians, bau bau; els portuguesos, au-au; els espanyols, guau… I els catalans? Els gossos catalans fan bub-bub (o nyic quan gemeguen).
INFORMACIÓ PER A CONSULTAR:
https://www.cdlpv.org/fitxes/onomatopeies/
CÒMIC I ONOMATOPEIES
Luis Gasca i Román Gubern defineixen l'onomatopeia com "una figura retòrica de dicció i, més precisament, una icona acústic, doncs aspira a convertir-se en traducció, oral i / o escrita, dels sorolls". A més, Gasca i Gubern afirmen que "el relleu plàstic atorgat a moltes onomatopeies fa que el lector les percebi abans de desxifrar el sentit de la totalitat del dibuix, en contrast amb els textos dels diàlegs, que solen llegir-se després d'haver examinat el dibuix ".
Les onomatopeies es caracteritzen per tenir una mida i cos de lletra augmentats i perquè solen estar acolorides, a diferència del text dels globus. A més, les lletres solen aparèixer desalineades, tortes formant corbes o figures, etc. Referent a això Gasca i Gubern assenyalen que la mida i el color de les onomatopeies "suggereixen la seva intensitat sonora", és a dir, indiquen, més clarament que altres missatges escrits del còmic, que representen sons, ia més que contenen una expressivitat i un significat especials.
En moltes ocasions les onomatopeies no es tradueixen, sinó que es prenen prestades d'una altra llengua (l'anglès, gairebé sempre) que té més facilitat per crear verbs i substantius onomatopeics que descriuen adequadament el so en qüestió.







Comentaris
Publica un comentari a l'entrada